Ninguna fortalesa de sorra es prou forta per defensar-me de l’edat
adulta, encara que estiga formada per quilos de maduresa i vitalitat. De
vegades pregunte al mar com va poder superar aquella etapa i sobreviure
mostrant la bellesa diaria, amb els seus múltiples estats d’ànim. De vegades
vull que m’ajude a escollir el millor camí per ser capaç, com ella, de mostrar
bellesa amb diferents tonalitats de blau i maquillada amb el blanc de les ones.
No em respon perque diu que cal viure-ho un mateix per alcançar la inmensitat.
Per això pense que es el millor mestre, qui em permet equivocar-me i rectificar
per poder alcançar sols una mica del seu blau intens i únic. Si la mar tingués peus, seguiria
els seus passos, com no els té, em conforme en observar-la i escoltar-la. Shhh silenci…ve
una onada de saviesa i edat adulta...tinc molt que aprendre.
