La llar és aquella escalfor que se sent quan s’entra per la porta de casa. És aquell refugi de pau i calma. És un bes i una abraçada. És seure junts a plorar, si cal. És estar tristos i malgrat això ser feliços. És saber que la millor casa és aquella construïda per parets fermes i còmodes, sense grans luxes, perquè no calen, perquè el major dels luxes és l’amor. És agrair pel que podem tindre i tenim. És millorar i créixer cada dia. És sentir la fortalesa d’una parella ferma que deixa en un segon pla el que no es vertaderament important. És el que ens fa il·lusionar-nos. És evitar jutjar actituds per enfocar-se en ser millor persona. Això és la vida i eixa és la millor de les llars. Immensa gratitud senc per tindre un sostre i quatre parets, però més immensa gratitud senc per la família que hem creat i per tindre’t al meu costat. Tu eres la millor llar, la resta, és tot secundari.
miércoles, 23 de septiembre de 2020
miércoles, 16 de septiembre de 2020
Marc
Ulls ametlla
indefinida
Suavitat de pell
en vida
Pèl en creixement
Peus irradiant
ciclisme
Mans fortes de
tendresa
Somriure profús
portador d’alegria
Torç nu, peixet en
l’aigua
Un ésser minúscul
Que provoca una
grandiositat d’amor
martes, 15 de septiembre de 2020
Maternitat bella i esgotadora
La maternitat esgotadora i preventiva de moments, successos i necessitats. Neurones sobre ocupades interpretant rostres i plors. Cos híper treballant per ser més fort per sostindre, per gronxar, per abraçar i amamantar 12 vegades o més al dia, inclosa la nit. Un plor, un mal de boca. Un plor, mostrant cansanci. Un plor, de fam. Un plor, d’incomoditat. I un jo que sempre ha d’estar disposat, que ha de mantindre la calma, que ha de descansar, escriure, llegir i respirar. I tan poc temps... i tan tu depenent i indefens. La maternitat esgotadora que tots disfressen de bellesa profusa, ocultant la realitat feta tabú i generadora d’angoixa.
sábado, 12 de septiembre de 2020
La natura que cura
Com la natura
cura, he pujat a la serra i he tirat barranc avall allò que em crema. Sobre les
pedres per evitar provocar un incendi extern. M’he assegut a escoltar el cant
dels grills d’estiu. Sembla que el meu fill ha vingut realment a guiar com llum
blanca l’obscuritat d’estos dies estranys, que ell no sap ni entén que ho són.
La incertesa i desconfiança s’ha apoderat del meu cor generalment alegre. M’he
desubicat i fent el correcte m’he trobat un entorn de jutges que no entenen lo
valuosa que és la vida. I ací estic jo, entre llàgrimes d’esgotament emocional,
intentant que res m’afecte i afectant-me tot en realitat. Per favor, Atenea, no
te’n vages encara. Necessite el teu acompanyament silenciós i la teua protecció,
alma i connexió pura.
jueves, 10 de septiembre de 2020
La llosa
Eixa llosa pesada l’arrossegue des de fa dos setmanes
llargues. Note una angoixa descontrolada, un cansanci excesiu, una pena i una
profunda incomprensió. Els atacs se seguixen i succeixen i el meu silenci deu
permaneixer com una roca que se sosté davant un vent huracanat. El meu cor es
parteix en dos quan observe el teu rostre exhaust de viure una i altra vegada
el mateix. M’agradaria traure’l i guardar-lo a un calaix fins que la tormenta
passara i te’l tornara a ficar al lloc, per a que al menys eixa estona deixara
de sofrir. M’agradaria que la pau que hem creat en casa nostra mai es vegera
consumida per un exterior extrany i de ficción, de forçoses actitus i una ira descontrolada
mesclada amb una falta absoluta d’empatia. Pero de vegades senc que s’ha colat
per baix de la porta i ens acompaña per les nits quan ens gitem, al nostre llit
jusgant les decisions que prenem en equip sobre que fer amb la familia que
acabem de crear. I entre les nits de somni interromput per alimentar al nostre
fill i les hores de feina a trompicons, se succeeixen tormentes i silencis que em pertuben com predictors d’alguna cosa pijor. I malgrat tot, seguim besant-nos
en l’obscuritat, regalant-nos somriures a la cuina i estimant-nos com pocs
saben i molts envejen. Res del que t'ha tocat viure és just. Perque tens l'ànima més bella i el cor més gran de l'univers. Perque eres capaç de reenamorar-me cada dia i de connectar de nou en cada solstici, com si no passara el temps. Eres la més bella alegria i joia, el millor company, parella i pare. I mai vull que oblides la immensitat que hi ha en tu, perque ni l'Oceà et fa sombra. Gràcies per acompanyar-me en la vida i per ser la persona més valenta i lluitadora que hi ha a la terra. Focalitza't en la teua essència i combatrem el que ens repte la vida, encara que arribem amb la roba esgarrada i el somriure tort.
martes, 8 de septiembre de 2020
Eres tu, Atenea
Eres tu, fidel
companya, infinita amiga peluda. Eres tu, amb el teu geni complex. Eres tu,
patosa com l’ama. Eres tu, ànima viva, inclús prop de la mort. Eres tu, estel
il·luminador. Eres tu, guia de camins correctes. Eres tu, que corregeix els errors.
Eres tu bella interna. Eres tu, preciosa de mirada. Eres tu, com filla meua,
ombra meua sense haver ni sol. Eres tu, lluitadora i forta, robusta i tendra,
amor i guerra. Eres tu, Atenea, deessa grega de la saviesa i la batalla. Eres
tu la que prop del final de la vida segueixes revivint per protegir-nos,
cuidar-nos, jugar i fer que el somriure ens decore la cara. Eres tu, tan especial
i única. Ara eres tu i el dia que deixes de ser, passaràs a ser record
immillorable i moments que junts repetiria 2 milions de vegades. Impossible
oblidar-te, germana, filla, amiga.