Navegant entre
les llunes d’un dia assolellat
vaig traure la
barca
que ens portava
a un gronxador
ple d’estels de calor.
Així mai passaries fred
al parc de l’arbre
rosat
que ens dona vida
i calor de família.
Caminant entre els
núvols
d’un cel
terrestre,
anem aprenent a
omplir de goig
cada minut amb
tu,
diminut ésser
nascut llum i fet àngel.
Amb la teua pau
feta somriure
amb els teus ulls
fets observació,
ens regales
aprenentatge i lliçó d’innocència
i ens recordes el que perdem mentre creixem.
Mentre les llunes
floten a l’aigua
i els núvols
composen arbres i pedres,
nosaltres naveguem
caminant
en una barca feta
d’amor etern i rostre feliç.
No hay comentarios:
Publicar un comentario