El carrers estan
grocs
El desert ens cau
a sobre
Els núvols porten
sorra que en soterra
La televisió emet
morts
Els titulars es
redueixen a ofensives
Les persones
queden aïllades pel terror
Queden
invisibilitzades per paraules tècniques
Per números que
els amuntona en vius i no vius
Estranys temps
aquestos
que castiguen i
arranquen carns en concertines
pero abraça amb
estima als qui traspassen fronteres a Europa
Estrany temps
aquestos que permeten morir ofegats
però que envia tonellades
d’ajuda a Ucraïna
Estranys temps
aquestos que classifiquen persones
per la seua procedència
i color de pell
Estranys temps
aquestos en que presumim de modernitats
i arranquem vides
en guerres absurdes
Els carrers estan
grocs
Els cors estan
negres
Hipocresia humana
la nostra
que comença per
este mateix poema
que escric ara i no
abans
havent guerres i refugiats
movent-se entre fronteres
