Cors negres

 

El carrers estan grocs

El desert ens cau a sobre

Els núvols porten sorra que en soterra

La televisió emet morts

Els titulars es redueixen a ofensives

Les persones queden aïllades pel terror

Queden invisibilitzades per paraules tècniques

Per números que els amuntona en vius i no vius

Estranys temps aquestos

que castiguen i arranquen carns en concertines

pero abraça amb estima als qui traspassen fronteres a Europa

Estrany temps aquestos que permeten morir ofegats

però que envia tonellades d’ajuda a Ucraïna

Estranys temps aquestos que classifiquen persones

per la seua procedència i color de pell

Estranys temps aquestos en que presumim de modernitats

i arranquem vides en guerres absurdes

Els carrers estan grocs

Els cors estan negres

Hipocresia humana la nostra

que comença per este mateix poema

que escric ara i no abans

havent guerres i refugiats 

movent-se entre fronteres