viernes, 2 de marzo de 2018

Viatgen els núvols


Viatgen els núvols al ritme d’un avió lent. Passen les hores, els dies I el vent. 

És curiós com passa el temps, com la vida adulta et cau a sobre d’un revés. Fa anys m’atabalava al pensar en un futur incert. En canvi hui respire amb calma i abrace el que vindrà amb curiositat i parsimonia. Lluny d’atemorir-me sols tinc ànsies per viure, per prendre decisions més o menys encertades, per equivocar-me I encertar, per seguir junts sentint la inmensitat que crees al meu cor. Amb tu vull el rostre i el sostre. La terra i plutó. Un fill per la unió. 

La porta del destí que vaig triar va ser tan encertada que de vegades pense viure un somni. Vaig etzibar el passat per sumergir-me en un present deliciós i divertit. Digne de veure tot el que cada dia fas per mi ple d’un altruisme pur que pocs conserven. De com els dos despertem entre besos teus i somriures meus. De com m’assome per dir-te cucu mentre t’afeites. De com col·lapses la cuina de plats bruts que rentes mentre jo cuine l’energia que portarem la resta del dia. De com ens posem seriosos quan cal o euforics quan oblidem que som adults. De com anhele els caps de setmana tranquils en els que disfrutem de la pluja, del sol  o la neu. De com riem en la extranya familia de quatre que formem. M’encanten els plans de futur que construim, de que no m’assuste el compromís…de com gaudim…de com vivim…de com amem.

Agafe la teua mà i mirante als ulls et susurre a cau d’orell un t’estime ple de sentiment. A continuación ens besem. 

Viatgen els núvols al ritme d’un avió lent. Passen les hores, els dies i el vent…

T’estime

No hay comentarios:

Publicar un comentario