Llum ténue

La llum ja és tènue. Com ho eren aquells farolets que per la nit ens donaven llum a l’estiu en la caseta, on jo passava estones de la meua infància i tu de la teua senectut quasi acabada d’arribar.

El que anys enrere s’endevinava al mirar-te als ulls ha anat esborrant-se com els dibuixos fets amb tises de les parets.

Ara de vegades, pràcticament sempre, has oblidat qui eres i qui t’envolta en esta habitació que cada vegada sap més a mort propera.

Fer-te engolir un yogur és tota una batalla guanyada i sentir-te respirar quan ha semblat que ho havies deixat de fer, un alleujament momentani i passajer...perque quan pense en les condicions de vida, no sé tu, però jo preferiria transgredir a un altre estat que no fos este. També me n’adone que és com si tu o el teu cos ja no tingueren més ganes d’estar ací. Em costa entendre perquè permaneixes. Per això t’apagues i sols et desperta alguna veu, la meua o la de Jordi, al que ràpidament li regales un somriure perquè has recordat a través del só al teu nét.

No et preocupes per res perquè si mentre estic a aquesta habitació d’hospital improvisada a casa puc regalar-te una carícia o aconseguir que et menges un yogur, ho faré, perquè tu feies el mateix quan jo era petita i tu cuidaves de mi. És com tornar enrere però canviant els rols. Sols que jo no puc pujar-te al tractor i explicar-te que és un panal d’abelles o mostrar-te un niu de pardals. Sempre des d’aquell respecte a la natura que m’ensenyaves i que les nostres generacions pareixen haver oblidat o deixat de banda.

Pareix ser que sols la música fa que el teu to de llum torne a pujar. Com si de màgia es tractara, la melodia d’una guitarra acústica ha fet que després de molts dies tornes a parlar i ens contes, com solies fer, batalletes del passat. Jo et seguiré el fil, encara que tot siga inconnexe i no ho comprenga del tot, com tu feies amb el meu germà menut quan no callava. Sempre m’ha semblat una delícia la vostra relació. Jo cada vegada que vaja, et posaré música per veure’t somriure com aquell dia i per a que les poques vibracions cerebrals que et queden puguen reconectar amb l’alegria i ballen juntes al ritme de les cordes.

I quan tu decideisques que ja has fet prou, acceptarem la teua decisió, però no apagarem la música del record.