La teua risa contagiosa és l’aliment de l’ànima feliç, és la segregadora de solucions d’una tristesa acompanyada per la falta d’una llibertat que ja va pesant als muscles, dels abraços que hem perdut i dels que no recuperarem la calor que segreguen.
La teua motivació per aprendre és la xispa encesa que em fa
pensar que un futur millor pot existir si gent com tu es compromet a reconstruir-lo
des de la base d’una educación cauta i reflexiva.
La teua alegría il·lumina més encara una casa plena de llum
i blancor. A la retina tinc gravat el teu somriure únic. A la oída tinc retés l’esclafit
a riure. Al cor l’immens amor que em provoca veure com disfrutes de jugar amb
el teu pare, enamorat de tu amb una passió que em reenamora a mi.
El tacte de la teua mà agafant-me, els teus besos amb boca
oberta, la teua veu pronunciant ‘ma-ma’, els teus peus desplaçant-se
lateralment, els teus genolls a terra, els canvis que fas cada dia…són un
conjunt d’amor irrefrenable, indescriptible i infinit.
Amb la responsabilitat enorme de saber-me la teua companya i
guia, amb uns braços per donar-te calor i consol que están dispostos a deixar el
cansanci per atendre’t a tu primer que a ningún.
T’estime amor, des de la punta del pél més fi del cap fins l’extrem
del dit menut del peu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario