Gota a gota escric un arbre regat
en un temps fred però càlid
en un espai de fulles roges
i tempestes que s’apaguen
Gota a gota escric la pluja
s’uneixen vocables i amargures
en un café d’amistat eterna
i moments pausats que paren el temps
Gota a gota escric la terra
que s’inunda i traga ofegada
que aguarda com
recomposar-se
i més tard
respira i es nutreix
Gota a gota escric el que depen de mi
alguna cosa fácil
i cinc mil difícils
assolint així, exahausta
que part de la vida és viure-la intensament
Gota a gota fem la
història
sense anclar-se al passat
però revisant-lo
i reconduint-lo
convertint-lo en tot un aprenentatge
Gota a gota escric la lletra
que composa la partitura
que tocarem junts
com a familia
i que plorarem,
somiarem o ens farà sentir el més gran goig
