Gota a gota

Gota a gota escric un arbre regat

en un temps fred però càlid

en un espai de fulles roges

i tempestes que s’apaguen

 

Gota a gota escric la pluja

s’uneixen vocables i amargures

en un café d’amistat eterna

i moments pausats que paren el temps

 

Gota a gota escric la terra

que s’inunda i traga ofegada

que aguarda com recomposar-se

i més tard respira i es nutreix

 

Gota a gota escric el que depen de mi

alguna cosa fácil i cinc mil difícils

assolint així, exahausta

que part de la vida és viure-la intensament

 

Gota a gota fem la història

sense anclar-se al passat

però revisant-lo i reconduint-lo

convertint-lo en tot un aprenentatge

 

Gota a gota escric la lletra

que composa la partitura

que tocarem junts com a familia

i que plorarem, somiarem o ens farà sentir el més gran goig