La llavor que serà arbre

 

Sota els meus peus hi ha la llavor que serà arbre en 100 anys

Sota el meu cor està l’orige de qui soc jo ara mateix

Composta per terra, mar i vent

Amb un pas passatger per aquesta vida

I amb la incognita de quina essencia seré despres

I mentre tot passa al meu voltant

Els canvis s’esdevenen

Els meus fills creixen

I els nostres cabells es tenyeixen de blanc progressivament

I amb l’efimera sort d’haver arribat a ser un ésser huma viu

M’envaeisc de les mateixes emocions q ens han fet sobreviure

I passen pel meu cervell i cèl.lula del cos

I les senc intenses

I les senc meues

Algunes em tornen boja i altres m’ordenen

I totes elles soc jo i el meu sentir

I està bé que aixina siga