Sentir com acaba el dia

I sentir com ronronetges

un t’estime a cau d’orella,

mentre imagine la nevada

sobre la meva montanya llunyana,

mentre la plutja d’ací

encara no s’ha convertit en rosa blanca gelada

I sentir com em protegeixes

de l’esperpéntica vida que arrossegue,

mentre l’esglai de l’avia al caure el  tro

s’ha convertit en un crit sec

I sentir que no estic sola

quan em fique nostálgica i pensativa,

mentre les babaries de la guerra i

les promeses incumplides dels polítics

ronden la meva ment desinformada

I sentir com m’adorc sense remei

al braços tendres que m’estimen

quan el dia pot amb el que em queda d’energia.

Apaga la llum i demà será un nou dia