que quan escolte el soroll de les seves ones
el món es transforma i és un poc humà
Serà calmat el vent
que quan camina entre muntanyes
el senc xiular com brisa marina
Serà seca l’aigua
que quan el riu corre
la sorra s’enlaira
Serà tristor alegre
que quan les paraules s’esvaeixen
jo disimule no escoltar-te
Será tendre l’estiu
que quan els estels cauen sobre terra
jo m’acomode als braços del coixí
Serà salada la mirada
que quan passa la setmana
sé que t’estime una mica més
Serà efímer el temps
que quan acabe aquestes linees
sempre vull escriuren tres
Serà dolça la mar
que fins i tot tastar-la
em demostra que no hi ha sal
Al meu germà petit.
