viernes, 22 de noviembre de 2019

Opinions


La gent ja ha començat a opinar
Sense que jo ni ningú li haja preguntat.

Que si em provoquen el part
Per ser atesos capritxosament per algú concret
Que si fem o no fem co-llit
Que si et deixem o no plorar
Que si et done o no el pit
Durant quant de temps o estona

La gent ha començat a opinar
Sense que ningún ni jo li haja preguntat

Les missives benintencionades em resulten molestes
Perque no hi ha un model únic ni perfecte de maternitat
I jo vull construir la meua propia,
recolzada pel teu pare
perque és cosa meua però també d’ell
Tu eres la nostra unió

La gent ha començat a opinar
Sense que ningún haja preguntat

I jo em pregunte com detindre
Certs mites i mitges veritats

Bressols


M’han preguntat si ja hem comprat el teu bressol
Si ja tenim la teua banyera i canviador
Si a cas hem començat a mirar com fer l’habitació.
Jo he respost que és massa prompte.

No passarà,
però imaginat que no arribara a bon terme.
Jo no podría soportar veure allò
que anava a sostindre’t per la nit,
veure l’habitació plena d’il·lusió de nadó
sense estar tu, Marc, allí arropit.

Preferisc viure la vida d’una altra manera
De disfrutar de la màgia de cada moment
De veure’m la panxeta i com vas creixent
De començar a notar alguns moviments
De posar-te música i llegir-te

Ja arribarà quan hagem de triar llençols
I també saborejarem de la màgia d’eixe moment

Del projecte de ser mare teua,
em quede amb allò no material.
Perque per ara no cal, ni bressol ni carro,
tinc suficient en sentir-te viu
abraçat pel meu ventre
estimat i desitjat per nosaltres, els teus pares.