Esponjas dulces

Cogí de la punta la manta terciopelo intocable y la arrastré rasurando cada milímetro de cielo. Como una sábana atada a la cola del avión hasta cubrir la esfera y dejar sin sol. Luego cogí los colores acuarela  y me entretuve pintando de tonos anaranjados el horizonte decorado por una gran pelota enérgica. Quedaron pues maravilladas las flores tulipán, quienes con sonrisas, combatieron el manto de nubes, creando esponjas dulces.

Cada 15 de maig

Creus que no recorde el teu alé. El teu somriure. El teu amor d’avi. Creus que no recorde l’últim que em vares dir. Creus que olvidat la teva mà. Les arrugues a la cara. El pél mig blanc. Creus que no recorde el caramel. El joc d’infant. Els encarrecs. El teu acompanyament. Però t’equivoques. Jo m’equivoque al derramar llàgrimes per no recordar qui eres. 

Aquell qui va voler arrebatar les cel.lules sanes del teu cos per emportar-te lluny va oblidar que hi ha un fet que ningú pot robar, el record dels teus. Un fill que es clar discipul del teu pél, preocupacions i vida. Uns néts que encara que amb poca claritat no obliden el que vares fer per ells. 

Aquell qui va decidir emportar-te un 15 de maig va oblidar que tal vegada jo cada any et recordara al despertar amb un somriure perque falta menys per a un rencontre màgic. No per ánsies de mort sino per ganes de celebrar junts la vida. Quan el temps decideixca per nosaltres i les nostres mans es rencontren al parc per on caminavem al exir de l’escola. 

Sé que ens veus i ens segueixes, sé que faries el que fós per evitar certes situacions. Per això, per tot el que em pertoca per herencia i pel teu amor incondicional, pense somriure al vent, lluitar pel mateix que tu i demostrar-te que pots estar tan orgullós de mi com jo ho estic de tu.

Un beset iaio