domingo, 22 de marzo de 2015

Somriure al vent

He deixat esvair
l'alé del respir
entre el so incansable
d'un riu centenari

He deixat reposar
l'energia que em dona vida
per un temps limitat
a l'incandescent reflex

He deixat de viure
per un instant suspés
per poder reviure
molts més anys enlaire

He deixat acariciar
suaument la mà
sobre la superficie
banyada i queda

He deixat
que aquest so natural
invaeixca el timpa
de la meua orella

M'he quedat aquí queta

He gaudit del no silenci

I he regalat el més bell somriure al vent