Somriure al vent

He deixat esvair
l'alé del respir
entre el so incansable
d'un riu centenari

He deixat reposar
l'energia que em dona vida
per un temps limitat
a l'incandescent reflex

He deixat de viure
per un instant suspés
per poder reviure
molts més anys enlaire

He deixat acariciar
suaument la mà
sobre la superficie
banyada i queda

He deixat
que aquest so natural
invaeixca el timpa
de la meua orella

M'he quedat aquí queta

He gaudit del no silenci

I he regalat el més bell somriure al vent