Habitació blanca

Ja tenim pintada la teua habitació. És blanca, com la resta de la casa, però és pura pau. Té alguna cosa eixa estància d’especial, com si al buidar el que hi havia s’haguera reconvertit en un cel ple de núvols néts i molludets per abraçar-te cada dia. Ja tens alguna prenda de roba al calaix i dues joguines dolces com ho seràs tu amb el teu cor d’or que seguix batent dins meu. Un carro verd i poderós trenca la uniformitat gèlida del blanc neu i dona vida i ens recorda que en poc més de tres mesos ve la pura vitalitat a esta casa. Una casa que té moltes ganes d’acollir-te i abraçar-te de per vida. Jo amb una panxa cada vegada més prominent em senc tranquil·la perque et note a cada estona que decideixes moure’t, establint eixe contacte que els dos tenim i que de vegades compartim amb el teu pare en forma de patada improvisada. Ja tenim hores concretades de parlar sense pronunciar paraula, a les 10 de la nit, a les 3 de la matinada i cada vegada que menje alguna cosa i tu et despertes com si m’agraires l’energia que t’aporte amb el que ingerisc.

Somie en el part ja de forma reiterada, sé que serà com partir-se en dos, pur dolor i angoixa, llàgrimes que rodolaran i cauran al terra esperant i espentant cap a fora i que serà l’esdeveniment més poderós que mai haja viscut, si és que la vida ens vol amb la unió natural i no tallant la panxa. Però siga com siga, amor meu, no et preocupes per res, estic disposada a cridar esgarrifosament i ajudar-te a caure en les meues mans i les de la comare. Venceré els dolors, les pors i la incertesa d’un moment desconegut per a poder sostindre’t entre els braços i sobre un pit afamat per conèixer-te. També em disposaré per ser partida en dos bisturí en mà o fòrceps entre cames.

I rodolarem patint de son per les nits i plorarem perque no ens coneixem fins que s’adaptem l’un a l’altre i el caos que crearàs es reordene entre nosaltres i el teu pare, i les gossetes i la família extensa. I amb les ulleres de dormir poc i el dolor de pit per amamantar-te lluitarem junts per fer possible la teua millor vida.

Quan un sol cos es bifurque en dos estaré preparada, tendra vida, dolçor profusa i amor inconfessable.

Ban Reial 2020 / Bando Real 2020

Xiquetes i xiquets d’Alcoi,

heu vist l’estrela a la muntanya?

Ja estan ací, descansant,

Ses Majestats Reials,

Melcior, Gaspar i Baltasar.

De camí cap ací han observat

alguns dolors de la humanitat,

per això vénen enguany

carregats d’empatia, compassió i humilitat.

Ells diuen que ens fa falta

aprendre a respectar

el diferent que tenim a l’aula,

i que pateix assetjament escolar.

Però també diuen que grans i menuts

cal que estimem a qui pensa diferent,

donar càlida abraçada a l’acollida

i mantenir la germanor del poble, sempre present.

I ara, submergiu-vos en el soroll dels tabalets

i en la música de dolçaines i les danses dels pastorets,

que ja estan al campament

els nostres Reis d’Orient.

I no patiu que amb molt bones voluntats

i amb l’ajuda dels patges reials

també porten molts paquets

amb joguets, llibres i molts altres regals.

Porten també un bon carregament

de mòbils, tablets i consoles

però, atents, feu un bon ús d’ells

i seguiu, sempre, la guia de pares, mares i docents.

Així mateix, porten cuinetes i nines per a xiquets

I cotxes i trencaclosques per a xiquetes també.

Volen que jugueu junts i indistintament

Amb pilota, avió, peluix i bebé.

Això vos permet aprendre

a través del joc molts papers

aquells inventats i divertits

altres de reals i necessaris, però igualment emotius.

També volen que sigueu savis

que cuideu dels animals i també del medi ambient.

Contacteu sense por amb la natura

i respireu l’aire pur de valent.

Així que ja ho sabeu,

oloreu amb l’alegria màgica este moment.

Esta nit, enceses ja les torxes del campament

i demà de vesprada, a les sis, la felicitat de cada innocent.

I mai, mai no renuncieu

a plorar, respirar i riure,

a l’abraçada d’un estimat

i al contacte de la pell amb pell.

Amb vosaltres, de tot cor, els tres Mags de l’Orient.

M.P.M.

_______________________________________

Niñas y niños de Alcoy,

¿habéis visto la estrella en la montaña?

Ya están aquí, descansando,

Sus Majestades Reales,

Melchor, Gaspar y Baltasar.

De camino hacia aquí han observado

algunos dolores de la humanidad,

por eso vienen este año

cargados de empatía, compasión y humildad.

Ellos dicen que nos hace falta

aprender a respetar

el diferente que tenemos en el aula,

y que sufre acoso escolar.

Pero también dicen que grandes y pequeños

hace falta que queramos a quién piensa diferente,

dar cálido abrazo a la acogida

y mantener la hermandad del pueblo, siempre presente.

Y ahora, sumergíos en el ruido de los tambores,

y en la música de 'dolzainas' y las danzas de los pastorcillos,

que ya están en el campamento

nuestros Reyes de Oriente.

Y no sufráis que con muy buenas voluntades

y con la ayuda de los pajes reales

también llevan muchos paquetes

con juguetes, libros y otros muchos regalos.

Llevan también un buen cargamento

de móviles, tablets y consolas

pero, atentos, hay que hacer un buen uso de ellos

y seguíd, siempre, la guía de padres, madres y docentes.

Así mismo, llevan cocinitas y muñecas para niños

Y coches y rompecabezas para niñas también.

Quieren que juguéis juntos e indistintamente

Con pelota, avión, peluche y bebé.

Esto os permite aprender

a través del juego muchos papeles

aquellos inventados y divertidos

otros de reales y necesarios, pero igualmente emotivos.

También quieren que seáis sabios

que cuidéis de los animales y también del medio ambiente.

Contactad sin miedo con la naturaleza

y respirad el aire puro.

Así que ya lo sabéis,

oled con la alegría mágica este momento.

Esta noche, encendidas ya las antorchas del campamento

y mañana por la tarde, a las séis, la felicidad de cada inocente.

Y nunca, nunca renunciéis

a llorar, respirar y reír,

al abrazo de un ser querido

y al contacto de la piel con piel.

Con vosotros, de todo corazón, los tres Magos del Oriente.

M.P.M.