martes, 18 de marzo de 2014

El meu alé

M’agradaria arreplegar amb el dit la mel vertida sobre el bell paisatge. Mirar pel forat del cel d’on prové la dolça i groga essència derramada envers les ones suculentes. Saborejar com un llèpol la infinitat d’un sabor únic. Convertir-me en una nina i despreocupar-me unes hores descansant sobre el bressol de mimbre. Escalar la muntanya i assomar el cap a l’univers entre somnis imperfectes fets realitat en vida. Ser constant i consagrar-me baix el meu propi ventre matern. Fer-me a mi mateixa mentre aprenc dels demés. Tastar la dolça i embafosa mar a borbollons d’alegria. Respirar amb un alé entusiasmat per viure, aprendre, somriure.