M’agradaria arreplegar amb el dit la mel vertida sobre el
bell paisatge. Mirar pel forat del cel d’on prové la dolça i groga essència
derramada envers les ones suculentes. Saborejar com un llèpol la infinitat d’un
sabor únic. Convertir-me en una nina i despreocupar-me unes hores descansant
sobre el bressol de mimbre. Escalar la muntanya i assomar el cap a l’univers
entre somnis imperfectes fets realitat en vida. Ser constant i consagrar-me
baix el meu propi ventre matern. Fer-me a mi mateixa mentre aprenc dels demés.
Tastar la dolça i embafosa mar a borbollons d’alegria. Respirar amb un alé
entusiasmat per viure, aprendre, somriure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario