Estic submergida en un maremàgnum de mails i estrés on els muntons de feina creixen a un ritme inversament proporcional al temps que tinc per fer-la. I aleshores el mòbil vibra i no és per feina, alce el cap en un moment d’abstracció absoluta i mire l’Aitana enfosquint-se per l’anada del sol. El que dius que signifique per tu és tan igual al que jo sent per tu que en ple moment de caos absolut resultes ser la música que em relaxa i reconnecta en la vida. Per primera vegada sent una igualtat de condicions, un donar i rebre tan equilibrat, que les cames em tremolen al pensar-te, de pura ànsia per besar-te. Com deia aquell poema… "Paraules d’amor senzilles i tendres".
