Ganes de tu

Els teus ditets són ja tan visibles. La teua boca, el teu nas i els teus ulls tancats. Provoques tendresa i ganes d’abraçar-te. Comences a generar en nosaltres ganes de preparar-te l’habitació i comprar robeta menuda. És nadal, i encara que no has nascut, és com si d’alguna forma ja estigueres present. Sent tu tan menut i expressant allò que pots a través del moviment que sols jo soc capaç de sentir. No tinc por de res. Ni de dur-te al món ni de saber cuidar-te. Sé que la nostra connexió és ja real i profunda. Sé que sents les nostres veus i les nostres músiques tan distintes a casa. Sé que t’agrada escoltar els contes infantils que ja et llisc per la nit. Sé que saps d’alguna forma que el teu pare té ganes de sostindre’t i espentar-te en el carro i compartir les seues passions amb tu. Sé que Aria voldrà llepar-te de cap a peus i que Atenea et protegirà per a que ningú et faça mal. Estem tots a casa esperant que el teu cos diminut es visca de vida i respires pel nas. Esta casa és pur amor, ho veuràs quan arribes. Quan les nostres mans puguen tocar-se, quan els nostres ulls entren en contacte i el teu cos descanse sobre el meu pit i el del teu pare. Seguix creixent Marc, que mentre, jo et sostinc, fins que tinga que ajudar-te a nàixer.

Al meu cos

No deixes de sorprendre’m amb tot el que fas. Estimat cos. No sols em permets viure, sinó que a més crees vida. T’adaptes al creixement progressiu però imparable del meu fill. Expandeixes parets, fas grans espais minúsculs, estires la pell com mai hagués imaginat que pogueres fer. Jo, amb un cos tan menut, tu amb una llavor digna d’aplaudir. Sense queixa a penes, tan sols un mal d’esquena esporàdic, al que accepte i mime per a que se’n vaja. Eres sensacional. Sé que arribarà un moment en que la meua cara redona i la meua panxa pesada em faran oblidar la teua grandesa. En eixe moment tornaré a llegir este escrit. Perquè el cànon de bellesa impera, inclús per a embarassades. I estem, sense voler, travessats per estes tesis absurdes de perfecció no sempre saludable. Però jo he de donar les gràcies perquè eres capaç de fer màgia, sense interrompre a més, la meua rutina. T’estime. Si la interromperes, també t’estimaria. La teua lleugeresa estàs convertint-la perquè portes dins teu el més gran tresor, el meu fill.