No deixes de sorprendre’m
amb tot el que fas. Estimat cos. No sols em permets viure, sinó que a més crees
vida. T’adaptes al creixement progressiu però imparable del meu fill. Expandeixes
parets, fas grans espais minúsculs, estires la pell com mai hagués imaginat que
pogueres fer. Jo, amb un cos tan menut, tu amb una llavor digna d’aplaudir.
Sense queixa a penes, tan sols un mal d’esquena esporàdic, al que accepte i
mime per a que se’n vaja. Eres sensacional. Sé que arribarà un moment en que la
meua cara redona i la meua panxa pesada em faran oblidar la teua grandesa. En
eixe moment tornaré a llegir este escrit. Perquè el cànon de bellesa impera,
inclús per a embarassades. I estem, sense voler, travessats per estes tesis
absurdes de perfecció no sempre saludable. Però jo he de donar les gràcies perquè
eres capaç de fer màgia, sense interrompre a més, la meua rutina. T’estime. Si
la interromperes, també t’estimaria. La teua lleugeresa estàs convertint-la perquè
portes dins teu el més gran tresor, el meu fill.
No hay comentarios:
Publicar un comentario