Ganes de tu

Els teus ditets són ja tan visibles. La teua boca, el teu nas i els teus ulls tancats. Provoques tendresa i ganes d’abraçar-te. Comences a generar en nosaltres ganes de preparar-te l’habitació i comprar robeta menuda. És nadal, i encara que no has nascut, és com si d’alguna forma ja estigueres present. Sent tu tan menut i expressant allò que pots a través del moviment que sols jo soc capaç de sentir. No tinc por de res. Ni de dur-te al món ni de saber cuidar-te. Sé que la nostra connexió és ja real i profunda. Sé que sents les nostres veus i les nostres músiques tan distintes a casa. Sé que t’agrada escoltar els contes infantils que ja et llisc per la nit. Sé que saps d’alguna forma que el teu pare té ganes de sostindre’t i espentar-te en el carro i compartir les seues passions amb tu. Sé que Aria voldrà llepar-te de cap a peus i que Atenea et protegirà per a que ningú et faça mal. Estem tots a casa esperant que el teu cos diminut es visca de vida i respires pel nas. Esta casa és pur amor, ho veuràs quan arribes. Quan les nostres mans puguen tocar-se, quan els nostres ulls entren en contacte i el teu cos descanse sobre el meu pit i el del teu pare. Seguix creixent Marc, que mentre, jo et sostinc, fins que tinga que ajudar-te a nàixer.