Simplement somriure

Simplement somriure

Per llevar-me al teu costat

Per veure el teu somriure ansiós per treballar

Per anar amb tu a passejar

Simplement somriure

Per la simplicitat dels moments

Per la immensitat dels minuts

Per la felicitat indeleble

Simplement somriure

Per la lluita contra la ignomínia social

Per la tranquil·litat resolutiva

Per la negociadora solució

Simplement somriure

Per la meravella de persona

Per la trenca que dóna calor

Per les cosquenelles sobtades

Simplement somriure

Per l’equilibri d’un boig amb una boja

Per les anècdotes desmemoriades

Per les claus a casa i les cares de sorpresa

Simplement somriure

Per la senzillesa més tendra

Per el romandre junts fins final de mes

Per buscar la millora

Simplement somriure

Simplement somriure

Simplement somriure

Sabor de deliri

Tens un sabor tan bo
que fàcilment et converteixes en deliri

Has sigut sempre un desig
que ni tan sols era conscient de desitjar

Has irromput en la meua vida com un esclafit d’alegria
que il·lumina de somriures un camí

que hem començat a recórrer junts

Has desestructurat uns plans
que mai vaig haver de fer perquè la vida no es planifica
ES VIU

Reposat ha estat el teu cor sobre el meu
i ara respiren junts amb un sol anhel

La lluminositat compartida s’ha apoderat dels dos
Els besos humits són ara un refugi d’amor

Mai vaig esperar de ningú esta tendra complicitat
per això, una vegada la tinc, no l’haig de deixar escapar

Regaré de besos el teu cos
I abonaré d’abraços la bondat que et caracteritza

M’enamoraré encara més
del teu empeny per millorar
del teu treball constant

Compartiré amb el món
el teu somriure voluptuós

I em quedaré per a mi
les comissures dels teus llavis
que són també un poc meus
perquè decidires prestar-me’ls

Tot s'incrementa

Desennuvoles amb un abraç que reinicia vides
Esborres el passat i repares cors trencats
Has sabut cosir amb paciència cada pedaç espatllat
Per mi, ja t'has guanyat el cel rossat
I els dos s'hem endut, no sols un company,
ni un amic...molt més...
un amant, un abric,
un tresor d'optimisme que ben usat és poderós
Quan t'arrimes
els teus ulls provoquen una connexió d'ànimes
L proximitat del teu cor,
un batec equilibrat que s'accelera
al ritme que pense en besar els teus tendres llavis
ferits per la velocitat veritginosa del ciclisme
El frec de les nostres pells
acumulen un calor incontrolable
digne dels més grans vicis
I el curiós és que mai em canse
i que tot s'incrementa
amb el pas dels minuts i de les hores
que vull que duren anys
per complir somnis de parella
exuberant, compromesa i ferma

Una besada

Una besada ho és tot

És el calor de l’interior

És la paraula d’amor callada

És l’alegria del viure

És la tendresa d’un infant,

d’ un avi, d’un amant, d’un germà, d’un amic

Una besada és el terratremol amagat a l’ànima

A un gran amic

Hi ha cançons que al tancar els ulls es convertixen en persones, però hi ha persones que quan deixen de viure es convertixen en cançons. En ritmes infinits, en melodies que sempre circularan per l’univers per si en algun moment alguna altra vida intel·ligent té la sort de topar amb elles. Deixa marcada la bondat d’un ésser gran en essència, no massa fàcil de trobar en l’actualitat. Queda tota la seua saviesa i immensitat marcat al meu cor com una empremta d’un ocell lliure. Queda el seu somriure, la seua sobre preocupació, aquella abraçada que em va marcar, aquell guia de mestre amb ganes d’ensenyar i construir un món millor. Ell hui ha quedat convertit en melodia. Per això sense saber la raó algun dia m’alçaré cantant la seua cançó.

Gràcies pels sopars compartits, els textos revisats, les conversacions de periodisme, les rodes de premsa viscudes junts. Gràcies per haver-me ensenyat la meua valia amb la teua guia. Senzillament gràcies per haver sigut no sols un company, sinó també un amic.

El meu cor queda marcat amb la teua empremta. Ara toca descansar. Arreplegue el teu legat. 

Tinc unes ganes de...

Tinc unes ganes de besarte

de passar els meus llavis

per cada racó de la teua pell suau i sensible

Tinc unes ganes d’abraçar-te

de sentir el teu contacte

de pedre’m entre els teus braços

Tinc unes ganes de mirar-te als ulls

de fondre’m de passió mentre et veig l’ànima

de convertir-te en infinitat immensa

Tinc unes ganes de somriure’t

i regalar-te el més bell sentiment

per omplir-te de goig

Tinc unes ganes de rodar amb tu

d’anar en bicicleta contracorrent

de que s’animem en les pujades

Tinc unes ganes de seure junts

d’agafar-te la mà suaument

de veure vindre el mal temps

Tinc unes ganes de caminar units

de confrontar l’adversitat

i combatre l’odi dels demés

Tinc unes ganes de viure

en un esclafit de dolçor i tendresa

en un món que creem cada dia

Tinc unes ganes de tu

de construir junts

de ser nosaltres

Paraules d'amor, senzilles i tendres

Estic submergida en un maremàgnum de mails i estrés on els muntons de feina creixen a un ritme inversament proporcional al temps que tinc per fer-la. I aleshores el mòbil vibra i no és per feina, alce el cap en un moment d’abstracció absoluta i mire l’Aitana enfosquint-se per l’anada del sol. El que dius que signifique per tu és tan igual al que jo sent per tu que en ple moment de caos absolut resultes ser la música que em relaxa i reconnecta en la vida. Per primera vegada sent una igualtat de condicions, un donar i rebre tan equilibrat, que les cames em tremolen al pensar-te, de pura ànsia per besar-te. Com deia aquell poema… "Paraules d’amor senzilles i tendres".

Persones de cor desfigurat

Va deixant petjades sobre la sorra

De vegades seca del sol

Quasi sempre humida de present

Va quedant un camí que ha semblat inhòspit

i ha marcat per sempre el rumb del futur

De vegades el mar la fa tremolar a ella

altres ella fa tremolar el mar

Tan sols el riu li murmura a cau de boca

el que l'oïda no pot parlar

I així va fent camí

sobtant de pedra en pedra

Sorprenent-se de maldats alienes

i combatent-les amb l'harmonia

pròpia d'una ànima forta

que no es deixa atabalar

per persones de cor desfigurat

Va deixant petjades sobre la sorra

per deixar constància del bons actes

i superar les clòtxines trencades

que punxen els seus peus llisos

Per ser futur

Eixa subtil manera de somriure quan em veus

Eixe moment d’intensitat sonora

Eixe entrellaçat de mans cautes

Eixos estels en forma d’ull amb ànima pròpia

Eixos segons de silenci còmode

Eixe vent que ens despentina si correm junts

Eixa immensitat que sentim per l’altre

Eixe cabalós benestar tan tendre

Eixa pell suau que acaricie

Eixos llavis apropant-se a mi

Eixe pessigolleig amagat sota l’estómac

Eixe refugi que creem després d’un mal dia

Eixe res i eixe tot

Eixe tu i eixe jo

Eixe nosaltres per ser futur encara millor

Ell

Acometí un disfraz de culpa pasajera que se convirtió en una zozobra entre la tristeza y la rabia, por pura decepción y agonía. Lo pensé imperdonable.

Aleshores va aparèixer ell, amb el seu somriure, les seues mans, la seua veu...i l'impensable es va convertir en realitat i la por per avançar va deixar de tindre vanitat. Va guanyar la fidelitat, la confiança més senzilla, la mirada més tendra i la sanació més absoluta. Poc a poc es va tornar tot llum des de l'indret més inesperat fins un dia a dia ple de glòria. Una atenció plena y suau com el vent que ara mateixa mou el meu pèl rull i murmura als arbres l'harmonia d'una vida acceptada i respectada pel meu company en este viatge anomenat vida. I és amb ell amb qui vull compartir la joia, pujar al punt més alt de la muntanya, arrossegar els peus per la sorra de la platja, respirar el silenci, disfrutar amb la meua deessa de la guerra, parlar fins la matinada, amaneixer nuets de complicitat, animar-lo fins la meta, rebre ànims i admiració al mateix nivell que jo done, somriure'ns sense parlar, agafar-se de la mà per sospirar, abraçar si cau una llàgrima. En definitiva, regalar-nos allò que mereixem, fer-nos la vida més senzilla encara que bufe un vent fort i huracanat.