Tot quedarà en cendres

 

Cendres anunciades

Garbuig ingenu de tristesa

Tu, aferrante a la vida

des d’una mort que guanya la batalla

Jo, combatent el dolor

El vent, esperant rebre’t

L’univers aplaudint l’evolució

T’estimaré per sempre

Atenea

 

Estic escoltant les tecles d’un piano suau i calmat amb la teua fidel companyia eterna. Veient com passa la vida set vegades més ràpid sobre les teues cèl·lules que sobre les meues. Veient com la malaltia et consumeix per dins i acaba poc a poc amb la teua energia explosiva. Eixa que ens va fer connectar de manera especial i única i que ningú entendrà mai. Veig tremolosos els ulls vidriats d’edat avançada i observe com el teló de la millor obra de teatre cau subtil a la espera d’un aplaudiment. Però pense que mai hi haurà mans suficients per agrair el que has escrit al meu destí. Com vas treure la part més amable i carinyosa de la profunditat d’un ésser maltractat per la vida anterior i com has demostrat que la bondat combat les pors més tremendes mai imaginades. Gràcies per triar-me com humana companya. Estarem juntes més enllà del punt i final de la vida que coneixem i ens retrobarem amb la força que ens va unir per sempre.

S'ha detés, i torna el temps

 

S’ha detés aquel moment de joia

S’ha detés el gronxador ben alt

S’ha detés la teua rialla

S’ha detés la felicitat familiar

S’ha detés com cada segon que hem perdut este any

S’he detés espentant amb força

S’ha detés en un intent desesperat per recuperar el perdut

S’ha detés reflexionant el que hem guanyat amb tu

S’ha detés el temps

S’ha detés, en el moment just que tot comença

i….arranca de nou

I torna la frescor de l’hivern

I torna el gronxador

I torna la teua rialla

I torna la felicitat familiar

I torna cada segon d’este any

I torna espentant amb força

I torna per demostrar que hi ha futur

I torna per reflexionar com fer-lo millor

I torna el temps

I torna en el moment just que tot comença

Aliment de l'ànima

 La teua risa contagiosa  és l’aliment de l’ànima feliç, és la segregadora de solucions d’una tristesa acompanyada per la falta d’una llibertat que ja va pesant als muscles, dels abraços que hem perdut i dels que no recuperarem la calor que segreguen.        

La teua motivació per aprendre és la xispa encesa que em fa pensar que un futur millor pot existir si gent com tu es compromet a reconstruir-lo des de la base d’una educación cauta i reflexiva.

La teua alegría il·lumina més encara una casa plena de llum i blancor. A la retina tinc gravat el teu somriure únic. A la oída tinc retés l’esclafit a riure. Al cor l’immens amor que em provoca veure com disfrutes de jugar amb el teu pare, enamorat de tu amb una passió que em reenamora a mi.

El tacte de la teua mà agafant-me, els teus besos amb boca oberta, la teua veu pronunciant ‘ma-ma’, els teus peus desplaçant-se lateralment, els teus genolls a terra, els canvis que fas cada dia…són un conjunt d’amor irrefrenable, indescriptible i infinit.

Amb la responsabilitat enorme de saber-me la teua companya i guia, amb uns braços per donar-te calor i consol que están dispostos a deixar el cansanci per atendre’t a tu primer que a ningún.

T’estime amor, des de la punta del pél més fi del cap fins l’extrem del dit menut del peu.