Estic escoltant les tecles d’un piano suau i calmat amb la
teua fidel companyia eterna. Veient com passa la vida set vegades més ràpid
sobre les teues cèl·lules que sobre les meues. Veient com la malaltia et
consumeix per dins i acaba poc a poc amb la teua energia explosiva. Eixa que ens
va fer connectar de manera especial i única i que ningú entendrà mai. Veig
tremolosos els ulls vidriats d’edat avançada i observe com el teló de la millor
obra de teatre cau subtil a la espera d’un aplaudiment. Però pense que mai hi
haurà mans suficients per agrair el que has escrit al meu destí. Com vas treure
la part més amable i carinyosa de la profunditat d’un ésser maltractat per la
vida anterior i com has demostrat que la bondat combat les pors més tremendes
mai imaginades. Gràcies per triar-me com humana companya. Estarem juntes més
enllà del punt i final de la vida que coneixem i ens retrobarem amb la força
que ens va unir per sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario