M’he detés a dos passes del semàfor, aquell que et guinya
l’ullet quan estàs a punt de creuar. He observat la roda del cotxe que ha
passat per davant de mi. Al meu costat un nen petit menjava una rosquilleta
dins del carro. M’he sorprés amb un somriure i he pensat que jo també vull
arrossegar un carro amb un xiquet tan simpàtic, o xiqueta, tan si val. Tinc
ànsies d’ensenyar, de transmetre valors, de compartir abraçades profundes i
escriure bells poemes que parlen d’amor de mare, i llegir-li contes des d’abans
que nasca. I que el seu pare l’acaricie i li parle seguts al sofà. I de que
junts formen una família de cinc on tots siguem igual d’importants i hi haja
temps per fer de tot amb tots. De descobrir-li l’aire pur de la muntanya,
d’acompanyar-lo en l’aprenentatge de la vida, de dormir poc, si cal per la nit.
De compartir modes de viure la vida diferents. De somiar amb la realitat de com
compartix moments de bicicleta, de com tomba la mà contra l’espill il·lusionat
per descobrir el seu reflex. De dormir junts les migdiades al sofà. De consolar
les llàgrimes d’una caiguda necessària per aprendre a posar-se en peu. Del caos
i la calma. Dels mòbils sobre el seu cap. De no deixar de ser qui sóc però
millorar i créixer com a persona amb el bell aprenentatge de la maternitat. De
fer-li entendre que sóc mare però també periodista. Que sóc mare però també
amant d’una parella. Que sóc mare però també amiga dels amics. Que sóc mare però
també filla i germana. Que l’estimaré com a ningun perquè primer sóc capaç
d’estimar-me a mi mateix. De crear una casa plena d’amor i comprensió, de
comunicació en bells i no tan bells moments. D’acceptar que siga com haja de
ser. De bressolar un diumenge el cel blau perquè tanque els ulls tranquils
abans de descansar. De sobte el semàfor ha tornat a ser verd. El xiquet del
costat m’ha mirat encuriosit i li he regalat un somriure ocasionat pels meus
pensaments. A l’altra banda estàveu tu. Has mirat el xiquet, m’has mirat als
ulls i la connexió s’ha fet profunda. Un desig de parella. Una il·lusió
compartida. La meua llàgrima d’emoció al comprendre que no estic sola, ni mai
ho he estat des que vas aparèixer a la meua vida. I ara note forta la teua mà
mentre caminem junts buscant el camí que ens porte a la meta d’arrossegar un
carro. Ni tan sols hem engendrat i ja note que seràs un gran pare.
