Les migdiades al sofà

M’he detés a dos passes del semàfor, aquell que et guinya l’ullet quan estàs a punt de creuar. He observat la roda del cotxe que ha passat per davant de mi. Al meu costat un nen petit menjava una rosquilleta dins del carro. M’he sorprés amb un somriure i he pensat que jo també vull arrossegar un carro amb un xiquet tan simpàtic, o xiqueta, tan si val. Tinc ànsies d’ensenyar, de transmetre valors, de compartir abraçades profundes i escriure bells poemes que parlen d’amor de mare, i llegir-li contes des d’abans que nasca. I que el seu pare l’acaricie i li parle seguts al sofà. I de que junts formen una família de cinc on tots siguem igual d’importants i hi haja temps per fer de tot amb tots. De descobrir-li l’aire pur de la muntanya, d’acompanyar-lo en l’aprenentatge de la vida, de dormir poc, si cal per la nit. De compartir modes de viure la vida diferents. De somiar amb la realitat de com compartix moments de bicicleta, de com tomba la mà contra l’espill il·lusionat per descobrir el seu reflex. De dormir junts les migdiades al sofà. De consolar les llàgrimes d’una caiguda necessària per aprendre a posar-se en peu. Del caos i la calma. Dels mòbils sobre el seu cap. De no deixar de ser qui sóc però millorar i créixer com a persona amb el bell aprenentatge de la maternitat. De fer-li entendre que sóc mare però també periodista. Que sóc mare però també amant d’una parella. Que sóc mare però també amiga dels amics. Que sóc mare però també filla i germana. Que l’estimaré com a ningun perquè primer sóc capaç d’estimar-me a mi mateix. De crear una casa plena d’amor i comprensió, de comunicació en bells i no tan bells moments. D’acceptar que siga com haja de ser. De bressolar un diumenge el cel blau perquè tanque els ulls tranquils abans de descansar. De sobte el semàfor ha tornat a ser verd. El xiquet del costat m’ha mirat encuriosit i li he regalat un somriure ocasionat pels meus pensaments. A l’altra banda estàveu tu. Has mirat el xiquet, m’has mirat als ulls i la connexió s’ha fet profunda. Un desig de parella. Una il·lusió compartida. La meua llàgrima d’emoció al comprendre que no estic sola, ni mai ho he estat des que vas aparèixer a la meua vida. I ara note forta la teua mà mentre caminem junts buscant el camí que ens porte a la meta d’arrossegar un carro. Ni tan sols hem engendrat i ja note que seràs un gran pare.