Hi ha cançons que al tancar els ulls es convertixen en
persones, però hi ha persones que quan deixen de viure es convertixen en
cançons. En ritmes infinits, en melodies que sempre circularan per l’univers
per si en algun moment alguna altra vida intel·ligent té la sort de topar amb
elles. Deixa marcada la bondat d’un ésser gran en essència, no massa fàcil de
trobar en l’actualitat. Queda tota la seua saviesa i immensitat marcat al meu
cor com una empremta d’un ocell lliure. Queda el seu somriure, la seua sobre
preocupació, aquella abraçada que em va marcar, aquell guia de mestre amb ganes
d’ensenyar i construir un món millor. Ell hui ha quedat convertit en melodia.
Per això sense saber la raó algun dia m’alçaré cantant la seua cançó.
Gràcies pels sopars compartits, els textos revisats, les
conversacions de periodisme, les rodes de premsa viscudes junts. Gràcies per
haver-me ensenyat la meua valia amb la teua guia. Senzillament gràcies per
haver sigut no sols un company, sinó també un amic.
El meu cor queda marcat amb la teua empremta. Ara toca
descansar. Arreplegue el teu legat.
