Viatgen els núvols al ritme d’un avió lent. Passen les hores,
els dies I el vent.
És curiós com passa el temps, com la vida adulta et cau a
sobre d’un revés. Fa anys m’atabalava al pensar en un futur incert. En canvi hui
respire amb calma i abrace el que vindrà amb curiositat i parsimonia. Lluny d’atemorir-me
sols tinc ànsies per viure, per prendre decisions més o menys encertades, per
equivocar-me I encertar, per seguir junts sentint la inmensitat que crees al
meu cor. Amb tu vull el rostre i el sostre. La terra i plutó. Un fill per la
unió.
La porta del destí que vaig triar va ser tan encertada que de vegades pense
viure un somni. Vaig etzibar el passat per sumergir-me en un present deliciós i
divertit. Digne de veure tot el que cada dia fas per mi ple d’un altruisme pur
que pocs conserven. De com els dos despertem entre besos teus i somriures meus.
De com m’assome per dir-te cucu mentre t’afeites. De com col·lapses la cuina de
plats bruts que rentes mentre jo cuine l’energia que portarem la resta del dia.
De com ens posem seriosos quan cal o euforics quan oblidem que som adults. De
com anhele els caps de setmana tranquils en els que disfrutem de la pluja, del
sol o la neu. De com riem en la extranya
familia de quatre que formem. M’encanten els plans de futur que construim, de
que no m’assuste el compromís…de com gaudim…de com vivim…de com amem.
Agafe la teua mà i mirante als ulls et susurre a cau d’orell
un t’estime ple de sentiment. A continuación ens besem.
Viatgen els núvols al
ritme d’un avió lent. Passen les hores, els dies i el vent…
T’estime
