Sempre
havia somiat en un relació única que estaguera dotada d’un compromís
excepcional, que la comunicación no faltara mai, que tan sols mirar-nos
sapiguerem entendre de ben prop a l’altre. Sempre havia volgut una relació que
fos única, amb una connexió desconeguda per la gran majoria de la gent. Aquell
diumenge em vas demostrar tant. Sabia dels teus dots de paraula, de la teua
resolutiva, del teu escoltar amb les orelles ben obertes…però de nou em vas fer
sentir única, especial, em vas fer sentir que per a tu sóc l’únic que existeix
en moments crítics de la vida. Tot podría haver explotat en diverses ocasions,
amb factors externs, en canvi ningún factor de fora ens ha afectat el més
mínim. També podría haver eclosionat des de dins per aquestes ínfimes diferencies
que ens recorden que som sers amb autonomía, però ni així s’ha convertit en
problema. Tot es pura resolución. M’encanta que siguem capaços de veure les
coses des d’ una resolució senzilla, des de la comprensió, el respecte i
l’amor. Mai havia sentit res semblant. Mai havia sentit que ningú em respectara
tant. No vaig sentir victimisme sino pur empeny per millorar junts, per
espentar junts el carro quan pesa costera amunt. No em vaig sentir sola. Vaig
sentir com agafaves la meua mà en un gest de valentía, per enfrontar coses que
potser no t’agradaren però no t’importava perque sempre el nostre amor es per
davant de tot això. T’estime més. De veritat. Valore le teua capacitat
d’empatitzar amb la meua preocupació. Valore la teua comprensió com mai abans.
Valore que no em jutjares per una gestió desafortunada de comunicar-te el que
necessitava equilibrar d’una altra manera. M’encanta la teua
predisposició, el teu empeny per posar
solución a tot. La teua maduresa és el que buscaba en un company de vida.
Deliciosament poder riure com xiquets que juguen a la vida, mentre seriosament
ens convertim en adults quan cal per poder avançar cap a una vida plena i
feliç. Sé que amb tu he trobat el resó que fa temps sentía i no trobava. Sé que
amb tu res és igual que abans perque has millorat la meua persona i l’has
enriquit regant de bon humor cada fet que ocorre. Gràcies per les llargues
converses que deixen de fons la televisió restant-li importancia. Gràcies pels
bessos que em dones al despertar. Gràcies per la teua alegría a l’entrar a
casa. Gràcies per les teues ocurrencies bojes. Per les teues pessigolles al
llit. Pel teu regust al besar-me. Per agafar-me la mà al caminar al costat que
ens equilibra. Per les teues mirades de complicitat. Per la plenitut de la mirada
que em parla del que dus al cor. Gràcies per haver permés que em veja amb tu
formant una llar entre meditacions i carreres. Gràcies per ser tu. I gràcies
per haver-me triat com a companya en la teua vida.
T’estime
amb la senzillesa de qualsevol amor que pot pensar-se complex.
