Carta pel 30 aniversari

Sempre havia somiat en un relació única que estaguera dotada d’un compromís excepcional, que la comunicación no faltara mai, que tan sols mirar-nos sapiguerem entendre de ben prop a l’altre. Sempre havia volgut una relació que fos única, amb una connexió desconeguda per la gran majoria de la gent. Aquell diumenge em vas demostrar tant. Sabia dels teus dots de paraula, de la teua resolutiva, del teu escoltar amb les orelles ben obertes…però de nou em vas fer sentir única, especial, em vas fer sentir que per a tu sóc l’únic que existeix en moments crítics de la vida. Tot podría haver explotat en diverses ocasions, amb factors externs, en canvi ningún factor de fora ens ha afectat el més mínim. També podría haver eclosionat des de dins per aquestes ínfimes diferencies que ens recorden que som sers amb autonomía, però ni així s’ha convertit en problema. Tot es pura resolución. M’encanta que siguem capaços de veure les coses des d’ una resolució senzilla, des de la comprensió, el respecte i l’amor. Mai havia sentit res semblant. Mai havia sentit que ningú em respectara tant. No vaig sentir victimisme sino pur empeny per millorar junts, per espentar junts el carro quan pesa costera amunt. No em vaig sentir sola. Vaig sentir com agafaves la meua mà en un gest de valentía, per enfrontar coses que potser no t’agradaren però no t’importava perque sempre el nostre amor es per davant de tot això. T’estime més. De veritat. Valore le teua capacitat d’empatitzar amb la meua preocupació. Valore la teua comprensió com mai abans. Valore que no em jutjares per una gestió desafortunada de comunicar-te el que necessitava equilibrar d’una altra manera. M’encanta la teua predisposició,  el teu empeny per posar solución a tot. La teua maduresa és el que buscaba en un company de vida. Deliciosament poder riure com xiquets que juguen a la vida, mentre seriosament ens convertim en adults quan cal per poder avançar cap a una vida plena i feliç. Sé que amb tu he trobat el resó que fa temps sentía i no trobava. Sé que amb tu res és igual que abans perque has millorat la meua persona i l’has enriquit regant de bon humor cada fet que ocorre. Gràcies per les llargues converses que deixen de fons la televisió restant-li importancia. Gràcies pels bessos que em dones al despertar. Gràcies per la teua alegría a l’entrar a casa. Gràcies per les teues ocurrencies bojes. Per les teues pessigolles al llit. Pel teu regust al besar-me. Per agafar-me la mà al caminar al costat que ens equilibra. Per les teues mirades de complicitat. Per la plenitut de la mirada que em parla del que dus al cor. Gràcies per haver permés que em veja amb tu formant una llar entre meditacions i carreres. Gràcies per ser tu. I gràcies per haver-me triat com a companya en la teua vida.

T’estime amb la senzillesa de qualsevol amor que pot pensar-se complex.