Va deixant petjades sobre la sorra
De vegades seca del sol
Quasi sempre humida de present
Va quedant un camí que ha semblat inhòspit
i ha marcat per sempre el rumb del futur
De vegades el mar la fa tremolar a ella
altres ella fa tremolar el mar
Tan sols el riu li murmura a cau de boca
el que l'oïda no pot parlar
I així va fent camí
sobtant de pedra en pedra
Sorprenent-se de maldats alienes
i combatent-les amb l'harmonia
pròpia d'una ànima forta
que no es deixa atabalar
per persones de cor desfigurat
Va deixant petjades sobre la sorra
per deixar constància del bons actes
i superar les clòtxines trencades
que punxen els seus peus llisos
No hay comentarios:
Publicar un comentario