Creus que no recorde el teu alé. El teu somriure. El teu
amor d’avi. Creus que no recorde l’últim que em vares dir. Creus que olvidat la
teva mà. Les arrugues a la cara. El pél mig blanc. Creus que no recorde el
caramel. El joc d’infant. Els encarrecs. El teu acompanyament. Però t’equivoques.
Jo m’equivoque al derramar llàgrimes per no recordar qui eres.
Aquell qui va
voler arrebatar les cel.lules sanes del teu cos per emportar-te lluny va
oblidar que hi ha un fet que ningú pot robar, el record dels teus. Un fill que
es clar discipul del teu pél, preocupacions i vida. Uns néts que encara que amb
poca claritat no obliden el que vares fer per ells.
Aquell qui va decidir
emportar-te un 15 de maig va oblidar que tal vegada jo cada any et recordara al
despertar amb un somriure perque falta menys per a un rencontre màgic. No per
ánsies de mort sino per ganes de celebrar junts la vida. Quan el temps
decideixca per nosaltres i les nostres mans es rencontren al parc per on
caminavem al exir de l’escola.
Sé que ens veus i ens segueixes, sé que faries
el que fós per evitar certes situacions. Per això, per tot el que em pertoca
per herencia i pel teu amor incondicional, pense somriure al vent, lluitar pel mateix
que tu i demostrar-te que pots estar tan orgullós de mi com jo ho estic de tu.
Un beset iaio
No hay comentarios:
Publicar un comentario