M’han preguntat si ja hem comprat el teu bressol
Si ja tenim la teua banyera i canviador
Si a cas hem començat a mirar com fer l’habitació.
Jo he respost que és massa prompte.
No passarà,
però imaginat que no arribara a bon terme.
Jo no podría soportar veure allò
que anava a sostindre’t per la nit,
veure l’habitació plena d’il·lusió de nadó
sense estar tu, Marc, allí arropit.
Preferisc viure la vida d’una altra manera
De disfrutar de la màgia de cada moment
De veure’m la panxeta i com vas creixent
De començar a notar alguns moviments
De posar-te música i llegir-te
Ja arribarà quan hagem de triar llençols
I també saborejarem de la màgia d’eixe moment
Del projecte de ser mare teua,
em quede amb allò no material.
Perque per ara no cal, ni bressol ni carro,
tinc suficient en sentir-te viu
abraçat pel meu ventre
estimat i
desitjat per nosaltres, els teus pares.
No hay comentarios:
Publicar un comentario