Gota a gota

Gota a gota escric un arbre regat

en un temps fred però càlid

en un espai de fulles roges

i tempestes que s’apaguen

 

Gota a gota escric la pluja

s’uneixen vocables i amargures

en un café d’amistat eterna

i moments pausats que paren el temps

 

Gota a gota escric la terra

que s’inunda i traga ofegada

que aguarda com recomposar-se

i més tard respira i es nutreix

 

Gota a gota escric el que depen de mi

alguna cosa fácil i cinc mil difícils

assolint així, exahausta

que part de la vida és viure-la intensament

 

Gota a gota fem la història

sense anclar-se al passat

però revisant-lo i reconduint-lo

convertint-lo en tot un aprenentatge

 

Gota a gota escric la lletra

que composa la partitura

que tocarem junts com a familia

i que plorarem, somiarem o ens farà sentir el més gran goig

 

Me gusta

 

A mí me gusta el otoño

Esa pausa de calor

Esa aproximación al frío

A mí me gusta mirar por la ventana y ver las hojas moverse

Tener que usar manga larga

Ver las nubes cubrir el cielo

A mí me gustan las gotas de lluvia

El olor a tierra mojada

Y el cambio transitorio hacia los tonos amarillos y marrones

A mí me gusta beber un café con música tranquila de fondo

Ver la luz que entra sobre el teclado

Y escribir, escribir y escribir

Respirar, sentirme y transmitir

Sabor a silenci

 

A què sap el silenci?

Tal vegada té sabor a canella,

com la llet preparada de l’estiu.

Qui ho sap?

Potser el seu gust s’assembla al que dona el romer.

Eixe olor de muntanya que després dona sabor a un plat.

A què sap el silenci?

A espígol?

Si fos així, el silenci prendria un color lila i faria soroll a oreneta a l’amanèixer.

No sé a què sap el silenci, però crec que s’assembla a un bancal a primera hora del matí.

On se sent la brisa de la muntanya, on hi ha un color groguenc i on se senten els ocells.

Però si se sent alguna cosa, deixa de ser silenci.

Encara que el silenci no existiria si no s’escoltara res.

Existeix, doncs, el silenci?

A què sap?

A calma. Si la calma fos un sabor, el silenci, sabria a calma.

I per a mi seria el millor sabor del món.

 

Necessite

 

Necessite.

Una posta de sol. Un silenci absolut. Un respirar la brisa fresca quan s’amaga el sol.

Necessite.

Calma. Parar. Gitar-me sobre la gespa i mirar el cel.

Necessite.

Escriure, paraules com aquestes, memòries del present.

Necesite.

Fer balanç. Mirar enrere.

Necessite.

Somriure’t als ulls. Felicitar-nos per la tasca enorme que fem junts cada día.

Necessite.

Sentir-te prop, com cada dia.

Necessite.

Tancar els ulls agafats de la mà.

Necessite.

Un respir enmig de la tasca tremenda que és cuidar.

Necessite.

Un sopar ténue amb paraules dolces i mirades de complicitat.

Necessite.

Que aquesta alegría i felicitat no s’esgote.

Necessite.

Infinitat de moments com aquests.

Necessite.

Agrair a la vida.

Necessite.

Agrair-te a tu l’amor i l’estima.