Hi ha un ritme natural que pocs coneixen.
Aquel que es produeix en mig d'un bosc amb la lluna poc abans de l'amaneixer.
És silenciós i ordena les cèl·lules funcionals.
És aquell que fa reviure i reconectar,
però a l'hora conté sorolls que no se senten de dia.
Sorolls que el sol mai pot escoltar.
És una tendresa salvatge.
És un palpit ple de sabor.
Està tot tan callat que només pots escoltar el que tu penses
o el que el grill nocturn et canta.
I si observes,
els sons van canviant
amb el despertar del cel blau
que es vist de calima des de ben d'hora
a un mes d'agost que pot semblar insípit i no ho és.
Eixe ritme natural està ple de contraris:
La lluna i el sol
La nit i el dia
La calma i el moviment
El silenci i el soroll
La frescor i la calor
I envers tota aquesta narració,
estic jo com a protagonista terciaria d'una història milenaria.
Bon dia
