miércoles, 11 de abril de 2012

Obsesión convulsionada


Los tres cientos más unos cuantos días de obsesión convulsionada en querer demostrar cómo debe ser la vida de alguien externo a uno mismo. La amargura de querer soslayar la razón para entender lo que dicta el alma y el corazón. Y la tristeza que produce una crudeza deshumana que en algún momento fue la fuente de tu vida y tu ser. El mismo que ahora se dispone a quebrantar la libertad de uno mismo para inmiscuirse en el dolor ajeno y propio, y dejar que sucumba ante las lágrimas, la incomprensión de cómo un ser que te quiere puede ser el causante de tanto daño y sufrimiento. Y tu, sencillamente fuerte y perecedera tras los vientos y las mareas, decides permanecer erguida, aunque no sin derramar la pena por tus ojos y dejar de mostrarle al mundo la humanidad que debería tener y la alegría que cada uno debería poseer al intentar ser mejor persona, aunque solo fuese una parte pequeña de ti. Los milaneses han visto bien poco esa bonita sonrisa que montada sobre la bici ahuyentaba a las nubes aquí en Elche. Tengo ganas de que los tres cientos y unos cuantos miles de días de obsesión convulsionada se reconviertan en ansias sanas de perdonar y reconducir la existencia de ti misma y que seas capaz de ver que el mundo tiene para ti algo que te mereces mucho más que la amargura continuada del incomprendido.
A mi amiga milanesa.

2 comentarios:

  1. Se m'han posat els pèls de punta, Mire. No tinc paraules d'agraïment que representen el que sent al lleguir les teues paraules.

    Eres, com sempre et dic, una crack. Però és que a més, eres ja una periodista tremendament bona. I encara no has desplegat les teues ales per alçar el vol. És increïble. La teua. És increïble la teua capacitat d'emocionar, de fer sentir a una persona que no sap com es sent com si una tranquil.litat la cobrira, i la calma tornara per uns moments al voltant de la marea.

    A més, eres una persona realment bona, transparent, especial. Eres una de eixes persones que no tothom té la possibilitat de conèixer, i que tanta falta fan al nostre envoltant per a que tot funcione una mica millor. Em sent tan afortunada per poder dir que eres amiga meua... Amb totes les lletres, perquè sempre he pogut comptar amb tu per qualsevol problema, per qualsevol tonteria.

    Per tot aixó, i per molt més, GRACIES, Mire. T'estime.

    ResponderEliminar
  2. "Le dijo el cazo a la sartén", jajja! si tu eres igual! Jo m'alegre tant d'haver trobat a gent tan meravellosa com tu en este trosset de terreta que no ho canviaria per res del món. Tu em vares recolçar molt quan ho vaig necessitar, que mínim que fer el mateix.
    Gràcies a tu per valorar la nostra amistat. T'estime ^^

    ResponderEliminar