La inoperància del present

La pertinença dels pensaments

fa temps que ja no és teua

L'exclusivitat del meu cor ha retornat

a ser sols meua

I tu amargat per ser i viure

ja no despertes en mi eixe amor ceg

que solia convertir-te

en un company de vida inadequat

Ves-te’n lluny amb la teua melangia del passat

amb els teus anhels angoixats de desig futur

amb la teua inoperància del present

Viu amb algú que sàpiga comprendre la teua presencia absent

Has despertat en mi

sentiments tan contraris

que en ocasions vaig creure

estar molt boja

Vaig donar un gerro ple

i vaig rebre mitja indiferència

Ja no queda compassió

ni tristesa per l’elecció

sols una ràbia passatgera

que enterraré per estimar-me millor

Caldrà que aprengues de la vida

que si no la valores

trau la mà per fer-te fotre

La bifurcació dels camins ja s’ha fet efectiva

i jo torne a ser feliç

després d’un malson produït per Afrodita