Vaig traure la mà per la finestra per a acariciar els
núvols com m’agrada fer amb el teu coll i entre la boira i la cançó que sona de
fons vaig somriure pel que tenim conjuntament. No som persones perfectes, però
sí acceptem la imperfecció des del moment 0 d’esta preciosa relació que molts
potser envejen. Encara recorde el desenfré tan fort i profund que vaig sentir
la primera vegada que varem fer l’amor, va ser com si de repent les dos ànimes
es conjugaren de per vida. I ací estem junts un davant l’altre, lluitant en les
dificultats de la vida, construint la fortalesa cada dia i fent-nos
indestructibles per a tot aquell que tinga la més mínima idea de destruir el
que ja és nostre. Nosaltres som més de construir junts, de parlar allò que no
ens agrada, d’arribar a acords i posar solució als problemes, de construir una
casa repleta d’amor, uns somriures sòlids com els cements de qualsevol
construcció antiga, per a que perdure per la resta dels segles. Nosaltres som
els qui sentim un amor irracional per l’altre, els qui somiem de forma conjunta
per millorar cada dia com a persones i com a parella. No sé que vindrà al teu
costat, qué tardarem en ser pares, si ho serem de forma tradicional o haurem de
recórrer a altres formes, siga com siga tinc clar que sols ho vull amb tu, això
i tot. Despertar al teu costat, despertar taquicàrdica pels teus bots nocturns
o converses sense senti, caminar junts agafats de la mà pel carrer com si ens
acaçaren, veure el paisatge que ens regala cada aventura en 4x4 pels camins de
les serres, veure la teua cara d’asco per tindre arena de platja als peus,
veure’t riure amb eixa preciosa boca de dents blanques quan fas societat, veure
com derrames una llàgrima quan parlem de
la salut d’Atenea, o com et burles de l’actitut d’Aria davant la vida. Vull amb
tu, la cal i l’arena, lo bo i lo roin, no m’importa perquè m’has demostrat que
junts ho resistim tot, viatgem a l’altra punta del món o quedant-se quiets al
sofà de casa. Esta nit sols desitge poder fer-te tant o més feliç com he
aconseguit fer-te fins ara. Fer-te saber que estaré ací per acompanyar-te en
cada dificultat. Per disfrutar del que ja tenim en el present i del que puga
vindre en el futur. I fer-te saber que estaré ací, sempre que els dos estiguem
d’acord, tot el temps que decidim caminar junts i es fem feliços. Mai et
retindré en la infelicitat perquè aleshores demostraria que ja no hi ha amor i
per tant, no tendria sentit estar junts. Des del present, t’assegure que
m’adaptaré a cada incertesa del futur i faré tot el possible per fer de la
nostra història... única. Tu, amor de la meua vida, has marcat el meu cor per
sempre. Feliç aniversari amor meu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario