Avui és un dia d'aquestos en els que no saps massa bé per quin motiu, la reflexió t'acompanya des que t'alces. A les meves mans ha arribat un poesia que m'han fet recordar lo molt que m'agrada el francés, amb la seva prosa musical. Simplement per gaudir d'ella jo mateix, he decidit publicar-la:
Village de Gerberoy
Les piétons y sont les rois
J'aime flâner,
a travers les rues paveés,
jalonneés de roses,
ou la toile de ses peintres se pose.
A coté des maisons à colombages,
Admirons! Soyons sage.
De sa petit halle,
Imaginant les bals.
Heureux,
faisons un voeu.
Jetant nos soucis,
dans son puits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario