EL SOL

Si el sol s’apropara a mi sols una estona,
decidiria que aquest moment vull respirar
per mi mateix,
sense que ningú m’empenye.

Si els nuvols em cobreixen el cos sencer,
i per un segon senc que plou a dins de mi,
dec recordar que la sorra que xafe
un dia va decidir somriure així.

Amb el dit dibuixe en la sorra,

el ritme de les onades
quant l’escolte al meu costat,
i senc l’aire com circula entre els meus cabells rulats.

I poc a poc m’acostume a passejar,
agafada de la meva propia mà.