Flames

Potser l’engoixa de la dessolació

es transforme en un mar d’odi profund i incandescent

Potser les rates de cloaca

es mereixen més consideració

que les mans que han encés l’infern

Desapareix la verdor de la terra salvatge

Ha lliurat tantes batalles

que está preparada a guanyar també aquesta

La tristor i la mort cobreixen la sorra negra

Els arbres agonitzen mentre l’aire s’embruta

Desapareix la fauna que adornava la paciencia

Les llágrimes dels árbres no han deixat de portar

les cendres avergonyides sobre els caps dels alcoians

Els mateixos que amb el cor ple de llavors

contribuirán a replantar el que es de tots

Maleits aquells qui amb la rabia i el dolor intern

han contribuit a tenyir de negre el meu poble

L’aire plorava de gris

La muntanya brillaba de rabia nocturna

El fum advertia el perill

Tot cau

Tot es crema

La humanitat s’ha perdut

L’odi es desperta

La libertad ara es feixista

El poder democrátic ara es corromp

L’home brut té on viure

L’home net no por ni riure

La saviessa s’allunya

La incultura s’assenta

No sols es crema el paratge

La democracia está en flames