La furia impresa en forma d’esclafit, com un repte de
navegació profunda en un día tormentós. S’engronxa sol, com un columpi d’un nen
petit mogut per la inercia de la felicitat innocent i poderosa. Inocu, com el
sabor i color de l’aigua dolça, disfraçada de salitre marítim. Dibuixant límits
canviants segons la força de l’estona. Rodolant entre segments innertes d’una bojería
mínima però palpable. Recordant l’essència d’una vida plena a qui li cal una
transformació cap a la bellesa interna per alcaçar la perfecció. Entre endolls
marcats sobre la sorra cremada pel sol que s’afona entre núvols llastimosos
plens de pena. Com a la humanitat, a qui li cal la persecusió de la mort per
poder gaudir de la vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario