Tu i les teues cordes

Escrit pel meu germà Jordi Pascual

A l'home que toca el violí a l'Albereda d'Alcoi.

Les teues cordes desprenen llàgrimes,

la teua cara mostra tristesa,

el teu posat, solemnitat,

i la teua boina, caritat.

Mires la gent comprant

i et veuen a un racó de la vorera,

contra la paret,

contra el sistema.

Tu a un racó de la vorera,

les teues cordes amenitzen,

una xiqueta et dóna almoina

i tu li l'agraïxes.

El so de les teues cordes es barreja

amb el de caixes de botigues.

“Moltes gràcies, fins la pròxima”

i veus com ixen.

I tu i les teues cordes no teniu res,

un poc d'almoina,

quatre duros mal comptats

per a tu i la teua boina.

Adolescents estúpides passen,

primes, anorèxiques, manipulades,

producte d'un sistema

que les fa esclaves.

Vestits d'explotació,

societat de misèria,

modes passatgeres

despertant una gran dèria.

Et mire i crec que eres tu,

l'home més savi del meu poble,

ho veus tot, quiet a un racó,

tractat com un moble.

Les teues cordes no poden amb Inditex,

les teues cordes no poden amb res,

eres l'exclusió social viva,

eres el millor d'aquesta concorreguda via.

Hipòcrites venuts que parlen de canvi

mentre compren les samarretes de Ghandi

a l'explotador dels fills d'Índia

i productors de misèria clandestina.

Les teues cordes no amaguen el teu estat,

un somriure a la boca,

molta amabilitat

i tristesa del cansat.

Eres un exemple que hauria de ser estudiat a les escoles,

allà on alumnes crítics ja no es volen,

on es creen el ramat d'ovelles

que permeten la continuació d'aquesta farsa.

Tu i les teues cordes a aquell carrer

sou esperpèntics,

la caricatura de la misèria

en la societat de la matèria.

I quan passe pel teu costat

ho vull trencar tot,

la botiga del teu costat, el Dutty Free

i la mare que els va parir.

Però abaixe el cap,

em convertisc en part del ramat,

por a ser apartat?

Por a ser represaliat!

I tu i les teues cordes no ho oblideu mai,

sou l'orgull del carrer,

la solemnitat de l'albareda,

la societat excloent,