Un mar de persones
per tot arreu
A través de fronteres
de línees invisibles
Persones que riuen
i ploren, i s'endinsen
en una vida
que deu ser feliç
Coberts els cabells
Engenollats cap a la Meca
Coberts els cabells
i ressant amb un rosari
Un mar de persones
diverses i separades
per fronteres
de línees invisibles
Sofriments comuns
Emocions iguals
Amb un únic llenguatge
de somriure o llágrima
¿Quin sentit té aquesta barrera
que separa germans?
Un mar de persones
unides per la suavitat del tacte,
la mirada cómplice,
la mà càlida
Tots junts ho som.
Un mar de persones
*Fotografies fetes durant un viatge a Bòsnia-Herzegovina
M'encisa la sensibilitat de qui sap que no hi ha barreres i que els artifcis humans i les religions han fet més mal que bé a la humanitat. Journalist without borders.
ResponderEliminarUn mar de personas en el que una sonrisa es suficiente... precioso poema, como todo lo que escribes :)
ResponderEliminar