Ganes de benvinguda

Dibuixe amb el dit des de dins de la finestra el camí que recorre la gota de pluja que s’arrastra des de fora. Mire amunt el cel encapotat, desitjant veure el sol més prompte que tard. Amb el desig profund de veure’t nàixer ja. De que tot isca bé. De que el part siga natural. De que el teu pare ben tapat siga el menor dels mals que podríem viure. De no haver de gastar mascareta per a sostindre’t ni alimentar-te. De besar-te pausadament per oldre’t per primera vegada i no oblidar mai eixe primer contacte exterior. De que prompte ens envien a casa i que pugues conèixer la magnífica família que tenim. De que el teu pare et sostinga amb el torç nuet i pugues conèixer el batec del seu cor immens, càlid, reconfortant i ple de goig i alegria. De que siguem capaços de cuidar-te entre estes quatre parets blanques de calma i pau. De que les pors s’esborren de cop i que puguem dormir poc, jugar amb l’aigua de la banyera i observar el nou ésser que junts hem creat. Tu, l’element més màgic d’esta casa, el que segur que ve a ensenyar-nos grans lliçons de vida i a comprendre l’amor d’una altra manera. Tenim tantes ganes de veure’t que veig les gotes de la finestra rodolant i es converteixen en llàgrimes d’il·lusió continguda durant mesos. El dia que decideixes vindre a veure’ns i quedar-te amb nosaltres, desdibuixaré les gotes fins secar-les amb el sol, et presentaré el cel blau i et dibuixaré amb els ocells els núvols de la benvinguda més càlida.