martes, 5 de mayo de 2020

Mans piruleta



Les teues mans diminutes són piruletes improvisades. Els teus ulls desenfocats són d’un color grisós perfecte i únic. Els sorolls que emet la boca, la delícia confitada. Un esclafit d’amor i joia tot tu, sencer de cap a peus. Amb el teu pèl arremolinat i negre que disfrutes que et pentinen, quedant petrificat del gust als braços de la mare. El nas i les orelles les has robat al pare, qui orgullós t’ha cedit la patent. I la calma, no ho sabem, però t’agraïm el silenci i el reclam que inesperadament és mínim. T’has adelantat, trencant tot pronòstic possible, sols la teua iaia materna va dir si tal vegada t’adelantaries. Has vingut per fi a la vida i ens has donat la llum que tots buscàvem en plena obscuritat. Els dies ara són replets de sucre, en olor a suavitat i tacte a coto pèl rosat. Les nits úniques en sabor a llet i amb el meu dit agafat a la teua mà per a que em senques a prop en la calentoreta d’un collit fet núvol per a tu.
Tu, el raig de sol que tots esperàvem després de mes i mig de tempestes i pluja. Ara el blau cel ha recobrat sentit i s’adorna d’algun núvol blanc que es mou al ritme del poc vent que pausat t’observa, com tots fem a casa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario