Del meu germà Jordi Pascual;
Fina capa de pluja rellisca per la teulada,
com una llàgrima pel teu rostre
demostrant la teua ànima apagada,
així com la llum d'un canelobre.
Tristos núvols grisos recorren el cel
on avui mire i no hi ha estel,
sols cortines de pluja formant un gran vel
apagant amables somriures de mel.
Un estrident soroll
trenca en l'obscuritat,
augmenta l'aiguamoll
i em desperte esglaiat.
M'alce i mire per la finestra
i sense quasi destresa
observe la pluja espesa
que cau amb rapidesa.
Gargalls d'aigua baixen per les canonades,
recollits dels teus ulls brillosos,
topen de nou amb les teulades
esperant, per fi, ser exclosos.
Avui plou al meu poble
i tu estas trista,
no vull fer-me el noble
però somrient, estas millor vista.
No hay comentarios:
Publicar un comentario